divendres, 26 d’octubre de 2012

Bel Olid

Al tren

Et sembla que t'estic llegint el diari, i quan acabes me l'ofereixes. Però jo et mirava les mans.

Cita a cegues

Ens citem vagament, i ens vestim pensant l'una en l'altre. Tot i que ja sapiguem, a hores d'ara, que ens despullarà algú altre.

Redecoro la meva vida

Aquestes parets que ara són blanques, demà seran verdes, violades, carbassa. I, d'aquí a un temps, tindran altre cop les empremtes de la vida que passa. Xocolata, dacs, i altres marques inescrutables. Aquestes parets tan blanques, aviat parlaran de tot el que passa.

Sobre rodes

P. Té una moto grossa, potent, i li agrada conduir-la amb energia. Jo m'agafo fort a la seva cintura, per no caure. La de D. És bufona, i la condueix amb suavitat; no m'hi agafo gaire, perquè no hi ha excusa. M. Té una tartana que no se sap mai si arribarà a port, i va tan a poc a poc que tenim grans converses de casc a casc. A ell l'abraço fort i el sento respirar. Per sort, no cal excusa.

American psycho

Mato el borinot amb tot el pes de quatre-centes pàgines de crueltat, i la tensió que em provoquen. El cadàver queda encastat a la punta del nas del yuppie de la portada. En Bret n'estaria orgullós.

>> Vídeos de Bel Olid llegint uns microrelats a La Central. (Enllaç YouTube 1 i 2)
video
video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada